Us ha passat mai, però... que tot i estar convençuts o convençudes d'una cosa... de tant en tant, dubteu?? Sí, oi? Natural!!
Doncs això mateix és el què et passa quan t'embarques en un projecte de micromecenatge com he fet jo! Hi ha dies que salto d'eufòria, vesso d'agraïment per tots els costats, em sento segura i esperançada... jugo a endevinar la quantitat final que aconseguirem, amb un optimisme desbordant! Que bé!! quin bon rotllo i quin benestar!!
De totes maneres, això també té els seus paranys, mentre el marcador va pujant estàs contenta! però de tant en tant, com és natural... s'atura (sort que no pot baixar!) i això pot durar uns dies... No sé com ho porten, ni com ho han portat tots aquells que han engegat projectes a verkami... però jo us puc dir que, a partir del 3r dia de quietud al marcador, jo no ho porto massa bé! Comencen els dubtes i les preguntes absurdes, miro més sovint de l'habitual el meu correu, esperant les "bones notícies" de la gent de verkami (que són fantàstics i t'avisen cada vegada que hi ha novetats), començo a sentir un puntet d'ansietat i l'optimisme de dies anteriors comença a provocar-me una mena de vergonya i de penediment!
Sort que he après a no enganxar-me en cap d'aquestes emocions, les observo des de la barrera... talment com si les visqués una altra persona! les acullo, les entenc... i em deixo sentir! el primer dia ja vaig assumir que seria un viatge en una muntanya russa emocional, i ho visc, com un exercici de consciència i de regulació emocionals... Ara, no us creieu que és fàcil, eh? Noooo!!
Perquè mentrestant, m'arriben els dibuixos de la Cristina, que m'enamoren, m'encallo escrivint i tot sembla ensorrar-se... tothom es posa malalt i em falta temps!...el marcador torna a pujar, em truquen d'una escola, algú em felicita o m'anima des del facebook, des del what's app em pregunten què tal va?... amuuuunt i avaaaaall, amuuuunt i avaaaaall!! hahahahaha us puc jurar que no m'avorreixo! hihihi
I de cop i volta, m'adono que ja ha passat un mes i que entrem a la recta final! Que falta poquet i que de ben segur, aquest Sant Jordi reviuré de nou l'emoció de veure publicat un altre conte de la col·lecció, de presentar-vos a una nova Berta, una nova història... i això, us ho asseguro, no té preu!
Som-hi!! m'ajudeu a córrer aquests últims metres de la cursa? a veure fins on arribem!! com és aportacions hi hagi, més llibres podrem imprimir!!
Moltes gràcies!!
