dilluns, 24 de juny del 2013

UN CONTE PER A L'EDUCACIÓ EMOCIONAL



Fa un temps, una amiga em va explicar una metàfora que em va semblar perfecte per explicar la relació entre COS, EMOCIONS i MENT. Tenia clar que volia incloure'l en alguns dels meus tallers i com més voltes hi donava més suc en treia... així que n'he fet una adaptació que ahir mateix vaig estrenar a l'escola Sant Josep de Calassanç de Terrassa, doncs fa uns mesos em van encomanar una formació sobre Educació Emocional per a l'equip de mestres, doncs el projecte que estàn portant a terme amb els seus alumnes és precisament l'Educació Emocional.

Aquí us el deixo, veureu que és una joia! a casa ja fa temps que parlem de cavalls, carruatges i conductors quan intentem explicar-nos i prendre consciència d'algunes emocions i la nostra capacitat per gestionar-les...
Us convido a comentar-lo.


Un carro amb dos cavalls i una conductora
Hi havia una vegada, una espurna d’univers que volia conèixer món i experimentar la vida a la terra. Així doncs, un bon dia va decidir començar la seva aventura.

Com que era feta de llum, no tenia forma, i va aconseguir un carruatge molt especial. No n’hi havia cap com el seu, seria el seu COS, la seva imatge, el vehicle que li permetria moure’s d’aquí cap allà. A través dels seus grans finestrals observaria el món i també il·luminaria el camí.

Al carro hi va enganxar dos cavalls. Un d’ells era de caràcter dòcil i tranquil, l’altre enèrgic i revel. Amb la força de les seves EMOCIONS mourien el carruatge... a vegades a poc a poc, d’altres a gran velocitat i quan calgués s’aturarien en sec.

Finalment va contractar una conductora de MENT desperta. Necessitava algú que conegués bé les possibilitats i la resistència del carruatge, que en tingués cura i adaptés la conducció al terreny i a l’impuls dels animals. Algú que conegués bé els dos cavalls, els cuidés i alimentés adequadament. Li caldria mantenir-se ben desperta, amb la mirada oberta i atent al camí. Havia de ser conscient de la responsabilitat que li havia estat assignada sense oblidar-se que no era més important que els cavalls o el carruatge i que estava al servei d’aquella espurna lluminosa, la VIDA.


                                                                  Júlia Prunés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada