dimarts, 16 d’octubre del 2012

La meva feina... tot un privilegi!

De tant en tant algú gosa preguntar “I tu, exactament a què et dediques? De què treballes?” i jo solc respondre amb un “Tens una estoneta? És que faig unes quantes coses, jo!”. Llavors començo dient que sóc doula... i és clar, he d’explicar què fem les doules, i ja de passada els explico que també sóc assessora de lactància i cofundadora del grup Do de mare de Terrassa, tot i que de forma totalment voluntària. També els explico que sóc educadora de massatge per a nadons... i els explico en què consisteix un curs de massatge. També els parlo de la Berta, la protagonista dels meus contes i dels tallers per a famílies, de les xerrades i els tallers per a pares i mares... que vaig per les escoles i biblioteques explicant contes... Ah, i que un dia vaig enregistrar un disc per fer carícies i massatges en família... i és clar, que en sóc la distribuïdora oficial...
No puc evitar explicar-los quant m'omple la meva feina, com m’arriba a agradar tot el que faig i que tot i que a primera vista sembla que em dediqui a moltes coses diferents... jo em dedico tan sols a una cosa: a acompanyar famílies. Les acompanyo quan em volen al seu costat com a doula, quan em telefonen per fer-me alguna consulta o per parlar una estoneta... també acompanyo a les m/pares i nadons a través del massatge i tot el què envolta un dels meus cursos i tallers, sento també que acompanyo a les famílies quan compartim plegats vivències i reflexions sobre comunicació afectiva i gestió de conflictes... quan explico un dels meus contes... o quan escolten les cançons del meu disc A flor de pell...
No crec que pugui descriure en paraules tot el què sento quan treballo... en tot cas jo ho visc com tot un privilegi.
I és clar, també hi ha qui es confon... i li he d’aclarir que sí, que cobro per fer tot això... que a part de ser una de les meves passions... també són la meva feina... i per tant afegeixo que sóc la meva secretària, webmaster, contable i responsable de marketing... 
De tant en tant, escolto algun “Ah, i es pot viure només d’això?”... bé, esperem que sí!! Oi?
Hi ha qui també pregunta com m’ho faig per compaginar tot això amb la família, perquè és clar, “Tens 3 fills a més a més?!”. Doncs la veritat és que jo no sé molt bé què és això de la “conciliació” entre feina i família... o si més no, li he canviat el nom, jo prefereixo dir que faig “integració laboro-familiar”, perquè jo sento que la meva feina és part de la meva vida i la meva família té molt a veure amb la meva feina... Que treballo a trossos i que sovint ho faig en horari nocturn, que és la manera de poguer dinar tots plegats cada dia... i que a vegades, si cal, m’emporto els nens “a la feina”, la veritat és que la meva oficina són el meu portàtil i el meu mòbil, el menjador de casa, la placeta on els nens juguen al sortir de l’escola...
També em permeto moments de descans i desconnexió... vull dir que també gaudeixo de moments de lleure familiar, que també miro la tele a vegades... i deixo l'oficina a casa per marxar amb la família de vacances!
Hi ha moments en què tot plegat és més senzill i d’altres en què no ho és tant... bé, com qualsevol feina, suposo... en tot cas, jo he escollit aquest modus vivendi i n’estic encantada! Veig créixer el meu projecte i em sento orgullosa de tot el camí recorregut... què més es pot demanar?
Júlia